De diables pels puestos

Encara no fa vint anys que tenim vint anys però poc n'hi falta. Personalment, a partir d'una pensada del més prudent dels amics, fa dies que me'n compto quarantamenyssis, que sona a dolços 64 (many years from now... drop me a line / stating point of view / indicate precisely what you mean to say...). Qui fa vint anys enguany és el Ball de diables d'Alforja i en McTutacara anuncia la publicació d'alguns videoclips commemoratius, el primer dels quals reprodueixo:

Ball de diables d'Alforja a Garcia, 11 d'agost de 2007
(trobareu algunes fotos més de l'abans i el després en un set mínic a Flickr)

Les actuacions a Garcia són ben conegudes pels riscos evitables: sempre hi passa una cosa o altra perquè ens hi ajuntem MOLTES colles i la penya, tant diables com balladors de paisà, conforma una massa crítica que tendeix naturalment al desordre, raó per la qual, per no acabar-la de liar, tirem a mig gas enmig de cert caos. Des de l'any en què un diable li va afuar l'ull a un històric amb la punta de la maça i el protoborni es va haver de fer les primeres cures ell solet mateix a la furgo de la Creu Roja (amb els jovenets "titulars" aclaparats davant la sangada) fins el proppassat agost, en què un francoparlant del públic, cherchez la fête, va decidir que una bona manera de souvenir-se fóra una carretilla a la butxaca (vés a saber de quin carro o sarró la va fotre), que, oh, se li va encendre; normal:
si naltros ja anem jinyats per si ens entra una guspira al civader i, el que és jo, en aquests 20 anys mai no m'he acabat de relaxar fins que no he gastat gairebé tota la munició —i per això al principi sempre les tiro de dues en dues,
si a Garcia vam decidir aparcar els civaders en les mans de dos dels nostres, tal com es pot veure a la gravació, per tal que ens anessin proveïnt.

Que no s'hi juga, vaja. A Garcia no s'hi fa cercavila sinó correfoc dins una plaça que és l'eix radial de tots els carrers del poble. Més que amb les habituals cicatrius lleus al clatell i a altres geografies a priori encara més tapades, enguany ho vaig reviure gràcies a una lesió estúpida i molesta per a un hòbbit caminador: amb la quarta carretilla tot just encesa, entrant a la plaça vaig relliscar sobre un cartutx perpendicular a la meva llesca amb el resultat d'una bona torçada al turmell dret i un estrip espectacular al genoll esquerre (coses de caure endavant). El vestit ja està sargit i he canviat de coll i tot, però els lligaments tenen memòria a llarg termini i el fisioterapeuta els ha receptat l'enfortiment de la musculatura annexa a la sala de màquines d'un gimnàs en el que, menys mal, també puc fer l'ànec a la piscina i després gaudir de la sauna seca sense ensurts de portes que es tanquen. Ens fem grans, però delicats ho hem estat sempre :-)

Ara que l'actuació de 2007 en la que vaig xalar de veritat va ser la de l'Aleixar a principis de novembre, festes de sant Martí. El poble del tot a les fosques per la Víbria de Reus i naltros, dues passades, i una bona colla de locals que es deixaven assetjar i rostir. I és que els de l'Aleixar ho deuen merèixer, que els socarrem de tant en tant. Potser no han acabat d'expiar algun pecat lleig pendent. Potser són tan ateus com naltros, simplement els va la marxa i les seves consciències són cosa seva. Hi tornem quan s'escaigui.

Llarga vida als diables d'Alforja. I zum Geburtstag viel Glück! a la valquíria E**** (busqueu-la al vídeo), que un any més m'ha atrapat la xifra, tot i els sis mesos d'avantatge que em dóna...

Ara sona, fluixet: Metallica. "Seek and destroy", "Jump in the fire", and so on
Fa dies que espero: Daniel C. Dennett. Breaking the spell: religion as a natural phenomenon. Viking Press, 2006; mentre la fullejo en la versió castellana Romper el hechizo publicada per Katz (2007)

Signen: Hell's mice | 2008.01.18, ahir era sant Antoni, un respecte al patró | | Trackback-pings?

Pablo Mantegazza. El arte de elegir mujer

   El arte de elegir mujer / Pablo Mantegazza; traducción de Antonio Guerra y Alarcón; ilustraciones de Manuel Picolo. Madrid : Est. Tip. de Ricardo Fé , 1898.
   248 p. ; il.

(passant de notes, encapçalaments principals, secundaris i de matèria, que el títol s'entén. Si cal que ho justifiqui més: no cal ser redundants, teniu el sumari aquí sota, també comprensiu. I anda que no ens solucionarà la vida l'xml, quan ens hi posem XD)

Heil, young ones. Passen minuts de mitjanit al meridià de Greenwich: ja us pensàveu que m'havia tocat un pessic de La Pastoreta i ho estava celebrant amb Oban a Oban. Nop, el meu superjo no em permet comprar loteria ni fer travesses, aquí em venç la lectura de l'anàlisi estadística i no tinc altre consol que flaquejar per l'existència posant il·lusió en altres motors.

Vet aquí un primer pas en l'anunciada digitalització de El arte de elegir mujer, concebuda en algun guateque de la professió des que va caure a les meves mans. Dues versions de la cosa:

1. El pdf en versió heavy color, no apta per adsl a dieta:
Coberta, guarda, portada i dedicatòria
Prólogo: Entre Scila y Caribdis.—¿Elijo o no mujer?
Capítulo primero: El matrimonio en la sociedad moderna.
Capítulo segundo: La elección sexual en el matrimonio. Del arte de elegir bien.
Capítulo tercero: La edad y la salud.
Capítulo cuarto: Las simpatías físicas.—La raza y la nacionalidad.
Capítulo quinto: La armonía del sentimiento.
Capítulo sexto: Las armonías del pensamiento.
Capítulo séptimo: La cuestión económica en el matrimonio.
Capítulo octavo: Los incidentes y los accidentes del matrimonio.
Capítulo noveno: El infierno.
Capítulo décimo: El purgatorio.
Capítulo undécimo: El paraíso.
Índice (en realitat sumari)
Llom i contracoberta

2. Exactament el mateix però en modalitat light:
Coberta, guarda, portada i dedicatòria
Prólogo: Entre Scila y Caribdis.—¿Elijo o no mujer?
Capítulo primero: El matrimonio en la sociedad moderna.
Capítulo segundo: La elección sexual en el matrimonio. Del arte de elegir bien.
Capítulo tercero: La edad y la salud.
Capítulo cuarto: Las simpatías físicas.—La raza y la nacionalidad.
Capítulo quinto: La armonía del sentimiento.
Capítulo sexto: Las armonías del pensamiento.
Capítulo séptimo: La cuestión económica en el matrimonio.
Capítulo octavo: Los incidentes y los accidentes del matrimonio.
Capítulo noveno: El infierno.
Capítulo décimo: El purgatorio.
Capítulo undécimo: El paraíso.
Índice (en realitat sumari)
Llom i contracoberta

3. Un zip de la versió aprimada.

Veiam, quinquis: tard o d'hora tocarà fer com els vostres papàs i portar una vida endreçada, oi? Per què no fundeu una família, encara que es quedi en mononuclear i en trànsit perpetu perquè sou commuters de petita o llarga distància. Autosarcasmes a banda aquest llibre està dedicat als senyors que busquen no l'amor de llarg recorregut [apliqueu-vos totes el qüento també], sinó

Á los impacientes, que eligen mujer demasiado pronto;
á los libertinos, que la eligen demasiado tarde;
á los tímidos, que luchando entre elegirla ó no, acaban por no hacerlo nunca

Perquè el llibre va del "contrato sexual (el matrimonio) como forma MENOS MALA del vínculo que une el hombre a la mujer." [de la dedicatòria] "Con la libre elección por ambas partes, iluminada por la razón. Con la garantía del divorcio." (Déu mos en reguard, però si amb la fauna que corre només ens podem enmirallar en Tintín al còmic...) [p. 23]

Única observació filològico-tipogràfica avui:

• l'ortografia de la dedicatòria no es manté en la resta del text. Algun entès m'explica per què? Coses de la itàlica?

Observacions de crític de diari (o de venedor d'enciclopèdies):

• Cal dir que el concepte de "mujer" és el que l'autor tenia l'any 1898, i que no te'n comences a fer una idea clara fins que no t'has empassat pròleg i primer capítol com si fossin dogma de fe. Ep, pròleg i primer capítol em semblen cosa fina —com gran part de la resta. A partir d'aleshores, però, la cosa deriva malgrat que la profunditat de la majoria d'observacions no referides al gènere (sense deixar de banda que és un manual d'autoajuda) valen la pena. Encara que no he pogut evitar, les vegades que m'he menjat el text de dalt a baix, començar-lo aplicada i acabar-lo rient com si fos un còmic dels Fabulous Freak Brothers per la saturació de tonteries; i pensareu que no tinc capacitat d'il·lusió ni d'arrobamientu :-(
• Per tant, la meva recomanació és que no us l'empasseu d'una tirada, especialment els que us hi vagi quelcom en la qüestió i sigueu productors d'esperma, perquè abans de digerir-lo podríeu patir-ne efectes tòxics i replantejar-vos la tàctica planificada amb el pitxón de torn amb un seguit de conseqüències nefastes. Altrament, si alguna paia intenta adequar-se als requeriments que han de tenir les "mujeres" del llibre, allà ella amb la seva vida. Jo mai no ho faria, i deu ser per això que no deixo de ser un gosset abandonat :-D
• Els tres últims capítols en Jorge Bucay els ha plagiat. També.

Observacions de bibliotecari preservador:

• A aquesta obra li han vençut els drets i va ser comprada a la 56a Fira del llibre d'ocasió antic i modern (proppassats setembre-octubre de 2007), ja pensant en els lectors possiblement interessats. Actualment no necessita cap nova edició ni adaptació per a poder ser llegit i comprès per qualsevol ciutadà mitjanament format que entengui castellà (cap diferència ortogràfica amb el castellà d'avui dia fora de la comentada més amunt), llevat d'algun modisme d'època que un bon diccionari aclareix; per exemple: "ser andana".
• Tot i així el seu destí no és el de les mans de cap bibliòfil gelós de his treasures talment una pobra víctima de the lord of the rings, almenys mentre la meva fellowship visquem. Tremoleu els espoliadors caragirats de biblioteques públiques (així us envïin a rebentar-vos el fetge a Sibèria si no us el rebenteu amb els mifoies tebis als coulis de leeches amb escuma de petazetas), aqueixos que s'enduen a casa lo més bonic amb la valenta excusa de que el populatxo ho faria malbé: ja podeu acumular gelosament totes les edicions antigues que pogueu perquè a la que vencin els drets de, posem, Carner (falta poquet), potser em dedico a penjar TOT el que els amables responsables dels fons locals i de reserva que conec em deixin. Si ho faig particularment, serà amb llicència Creative Commons, com aquest camí.
• Aquesta digitalització no professional, apressada i provisional directa a pdf (sense màster en tif) està feta a efectes de consulta i lectura. I aqueixos pdf contenen bookmarks, almenys un per verso+recto amb el número de les pàgines, encara que no s'hi especifiquen, per exemple, quines estan il·lustrades. Queda pendent.
• Amb un equipament adequat i ràpid (la broma ha costat unes 12 hores repartides en aquestes vacancetes d'UAB) se'n farà una altra digitalització a efectes de conservació permanent. Segona i definitiva, perquè el llibre no està per gaire més viatges. La petita obra de preservació que s'hi havia practicat ha fet el seu servei, però aviat necessitarà un altre embenat.

Conyes de LSd a banda i rascant una mica, fa uns mesos que us podeu regalar una bona edició de l'Speculum al foder, anònim català, a cura d'Anna Alberni Jordà i publicat per edicions vitel·la. En Xavier Caballé en parla, a la seva manera, al Diari d'un llibre vell. Jo me n'alegro: la senyora Alberni és una gran editora en el sentit filològic del terme: el detall i el criteri amaren aquesta edició, i la seva trajectòria professional és impecable. L'Speculum al foder potser tampoc no cal regalar-lo als que creguin que la part gimnàstica del sexe no és on pivota l'amor, però sí que farà les delícies dels higienistes a tots nivells. Aquest també m'ha fet pensar en possibles lectors concrets XD, eh P****?

Els posts també es dediquen. El d'avui és en memòria d'en Marcial Moreno-Mañas, un home elegant i tranquil que somreia com en John Wayne i en Michael Caine alhora: gracias por la compañía, todavía sigues cumpliendo.
Per extensió, a les persones elegants i tranquil·les.

Ara sona: [original de] Gordon Lightfoot. "If you could read my mind", en l'única interpretació bona fora de la ballable: Johnny Cash
Signa: Servei de referència dels jutjats de guàrdia i pau | 2008.01.06, Reixos | | Trackback-pings?

Hello world

Bon any a tots els fans incondicionals del site i altres nouvinguts. La cosa avui només va d'amenitzar la imminent publicació del post del dia de Reixos —l'imprescindible últim post de l'Erola, que m'ha acabat de despertar la incontinència, ha estat l'esperó definitiu— i una wordpressització (l'adreça no canvia, eh?) que fa mandra i no li acabo de trobar el format blanc. Us convido a uns breus minuts musicals, breus perquè la gravació youtubeguarra es talla i la lletra de la cançó és curteta. És de Soft Machine (Volume One): Robert Wyatt on drums (i cantant), Mike Ratledge al keyboard i Kevin Ayers al bass.

Nota per als Reixos (els de despús demà, els de quan els sembli convenient reaccionar o els de la meva butxaca): demano des d'aquí l'últim disc de messieur Ayers (escolteu-ne 4 cançons a MySpace.com⁄whatevershebringswesing) que el meu amic <y***> m'acaba de deixar (al meu torn el passo a qui el demani). Kevin Ayers, un gran lletrista, va haver de desertar abans d'hora de l'escena Canterbury fet pols per la mala vida, va continuar en solitari i ara fa 15 anys que no publicava un disc. Cal dir que un dels meus bibliotecaris de referència insisteix en l'àlbum bàsic Whatevershebringswesing, i també recomana Rock Bottom, primer àlbum de Wyatt als teclats.

The Soft Machine. The Soft Machine. "Why am I so short"

You may laugh at me
Say I don't deserve
All the things I've had
Sad...

I've got a drum kit and some sticks
So when I'm drunk or in a fit
I find it easy to express myself
I hit the drums so hard I break all my heads
And then I end the day in one of my beds

I'm nearly 5 ft. 7 tall
I like to smoke and drink and ball
I've got a yellow suit that's made by Pam
And every day I like an egg and some tea
But best of all I like to talk about me!

You may laugh at me
Say I don't deserve
All the things I've had
Sad...

La lletra que us he penjat, l'oficial, no correspon exactament a la de la gravació. Això que, hum, es troba més música i informació sobre grup i membres a internet i totes les seves inacabables possibilitats que no pas a les biblioteques públiques del país. Per variar i per començar a airejar drapets bruts, el catàleg de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona en aquests moments està més assortit que el catàleg col·lectiu de la lectura pública de la Generalitat (que comprèn "la resta" del territori): hi podeu trobar el Volumes One and Two (reeditats el 1989) a les biblioteques grans, i Four a Gavà. Agrairé notícia d'alguna monografia solvent sobre la trajectòria del grup i d'altres grups relacionats, i actualitzaré.

I gràcies a la colla d'Alforja per l'esplèndida festassa de cap d'any que ens vam marcar al KH Club. Un plaer. Pels que tenen responsabilitats familiars aquell dia (un petó al Kidnova i família i a tota la resta) hauríem de pensar en alguna mena d'after txiquiparc per a ocasions semblants. No pengeu les fotos ni les p**** 5 hores ininterrompudes de vídeo de la B**, si us plau, que

1. als de poc enteniment els donaríem a entendre que la virtut de l'imperi declina, i encara seríem cap de turc de vés a saber quin mort de gana;
2. els que es van quedar encallats en les nostres infanteses refermaran la idea absurda i altrament molt caducada de que no som majors d'edat, i els habitants d'"Alforja, poble piló" que només saben viure a través de les vides dels seus fills esgarriats tindran carronya per a les murmuracions durant dècades;
3. alguns patrons de Reus town & surroundings determinaran que només hi aconseguirem feines pròpies de classe social juantxi, perquè diuen que la respectabilitat encara passa les 24 hores per tubus de gas enrarit on diuen que t'assetja la indústria armamentística americana, bancs holandesos i japonesos i altres lobbies locals que compren vots;
4. [[[altrament, els ciutadans més llestos sospitaran que som guionistes de la CORI perquè sembla que no votem el partit de la seva religió;]]]
5. els que defensen una causa (o això creuen) com si l'haguessin perduda s'escandalitzaran per la quantitat de cançons en anglès vulgar que vam ballar i escoltar; després passa el que passa i les nostres redaccions escolars estan escrites en crioll i el nostre discurs, al seu torn, perd finesse, puresa, profunditat i tal; ai ai ai... en aquest programa de ràdio no es punxen quotes: aquí exclusivament Antònia Font (wa yeah!) i altres de qualitat similar que coneguem;
6. els inhàbils per al pensament complex cridaran que els drames inherents al nostre pas per la Terra, com ara la immigració il·legal, la vacuna del càncer que no arriba, la fam al món, el transport públic al camp de Tarragona i, no podia ser menys, els quilòmetres que hem de fer per anar a tirar la brossa a partir d'ara (i de qui va ser la culpa d'acollir-nos tard a la subvenció per a la recollida pneumàtica) semblen que no vagin amb nosaltres;
7. i encara, els malanomenats conaisseurs de morro fi però tort, en un atac de feridura sentenciaran que això és diversió de simple peasants i poca cosa més. Senyors, al KH Club no hi ha entrat mai el confit d'oca (ni, sigh, l'Oban d'Oban), però la música del DJ Hill i el pa del Queraltó van tenir més de vint apòstols: ni la discoteca de Matrix —no sé quants n'hauria tingut el pa de Les Borges. El glühwein aquest cop amb recepta de Boston a la plaça de Dalt no en va tenir tants, però el repetirem. Oi?

A vosaltres, els fidels lectors, no cal que us expliquin aquestes obvietats. Oju, puès, si algú se sent membre d'alguna categoria. Molta oxitocina per everybody choosing life, i a cagar a la via tota la resta, que és el que de la gent gran de veritat hem après que s'ha de dir. Plurimam salutem omnibus, vale, amen.

Signa: el pregoner alternatiu de l'home dels nassos, refent els versets de sant Silvestre de 2007 | 2008.01.04 | | Trackback-pings?

Post previ

Estem de vacances. Tornarem a publicar a partir de l'1 d'agost. La xarxa està plena de blogs, no us avorrireu XD

Signa: la Redacció | 2007.07.28 | | Trackback-pings?